una mirada,
un moviment.
Una veu,
una rialla.
Desconcert.
Un bolígraf,
balla sobre un paper,
la teva mà l'acull
i tu el mous apresuradament.
Mesos abans,
els ulls ara seriosos,
reien mentre em miraven.
Avui ni tan sols paraules.
Aviat fará un any,
d'aquell dia de primavera.
Tot ha canviat,
mai tornarà a ser com era.
Distancies invisibles,
somriures amagats.
Abraçades que recordo,
però que mai es repetiràn.
Per què tot canvia?
Tot i això mantindré l'esperança!
No hay comentarios:
Publicar un comentario