Només, són sentiments.

Quan parles, la teva veu,
es queda gravada dins meu.
Quan somrius, el teu riure,
traspua la meva pell.

El teu cabell juga,
amb l'aire que l'empenta.
Els teus dolços ulls,
avui es troben perduts.

I jo només vull,
pobre de mi,
treure de mon cor,
tot allò que ara em dol.

Més, què puc fer?
si només tinc un llapis
i un paper.
I a una capsa,
si més no,
porto sentiments.

Diga'm: Què he de fer amb ells?
Només, són sentiments!

Et demano una bossa,
feta amb les teves mans,
on guardar, tants records,
tants afanys...

Somio amb una vida,
plena de veritat,
on no hi hagin tristeses,
ni desenganys.

Això però,
mai és farà realitat.

Tot i que ara mateix,
no necessito res més
ja que la teva noblesa i amistat,
el cor m'han pres.