amagen la terra de la raó.
Jo tanco el ulls i imagino,
un món nou i de color.
Els meus es moven observant,
la vida passar.
Avui de nou escoltar,
els ocells refilar.
Uns s'amagen al meu pas,
altres canten sense descans.
Penso, mentre passa el dia,
en el demà,
no entenc perquè,
si venir, vindrà.
No sé perquè sempre,
penso en el passat,
recordo coses,
que de vegades fan mal.
No sé perquè observo el futur,
encara inobservable,
i de vegades no visc el present,
amb la meva gent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario