miércoles, 9 de febrero de 2011

Una paraula, però un sentiment.

La inacció del color vermell,
uns ulls tancats que oculten un somni.
Uns llavis que no criden paraules sinceres,
i unes mans que es guareixen.

Unes ulleres que no deixen veure,
els ulls que les miren,
unes cames que es fregen sense voler,
però que ballen mutuament.

Unes paraules arriscades i indecises,
però plenes d'alé.
I una resposta guspirejant,
que fa mal de tant de sentiment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario