Els meus cavallers del segle XI.

Hoy quería compartir está foto (hecha por mí) y el texto que hay en ella (escrito por Luís García Montero) y a parte de ello mi redacción de catalán, porque en estos momentos mis caballeros del siglo XI son lo que más necesito... Aquí lo dejo. Diciembre bienvenido mi amor! (Para él será mi próxima entrada mañana)

Els meus cavallers del segle X!

Conec a dos cavallers. Els vaig trobar en plena lluita amb la vida. No sóc pas una princesa, ni vull ser-ho tampoc. Podríem dir que sóc una humil servidora.

Començaré amb el meu cavaller de cabell castany. Es diu Dani. La seva espasa es diu alegria i amb ella lluita cada dia per dibuixar-me un somriure.

El meu cavaller moreno es diu Adrià. El seu escut és la prudència. Ell m'ensenya cada dia del llibre de la vida.

En tots dos trobo una part de mi, en tots dos trobo amistat, estimació, alegria, sensibilitat, somriures i senzillesa de ser com són.

Per a mi no existeix cap altre cavaller, tot i que estigui ple de músculs i sàpiga dirigir tot tipus d'espases. Perquè un cavaller de veritat ara per ara, i al meu parer, és una persona que cada dia està al teu costat. Aquell que plora i riu amb tu, aquell que et demostra que l'importes...

No crec que la noblesa del Dani i el cor d'or de l'Adrià siguin comparables amb la sang derramada a aquells temps.

I es que tots dos es com si em separessin del terra. Amb ells em sento lliure... i els seus ulls m'embolcallen i em porten al lloc on sempre he volgut estar. Un lloc on em comprenen, on digui el que digui somriuen...
Un lloc on puc ser jo, tal qual. Són dos regals de la vida. Dos cavallers que em protegeixen, i sobretot que m'estimen . M'ho diuen els seus ulls... i també amb paraules. Plenes d'emoció, com no!

No crec que gairebé ningú els vegi d'aquesta manera. Però la gent em dóna igual. A mi m'agraden les persones... la diferència es veu en que mentre uns miren la roba altres miren al cor.

Per això mateix vull pujar als seus cavalls i recórrer la vida al costat de tots dos.
Sé que mai se sap que passarà però mentre tinguem aquesta amistat entrellaçada, no s'anirà. Estic segura.

Tot i que algun dia no estiguin amb mi, els recordaré com a part de la meva vida... perquè avui sense ells no seria el mateix. Els necessito perquè omplen mon ésser de color. I això és el que ara necessito.

Els meus cavallers són uns grans homes i per ells poso la mà al foc.
Els estimo no amb el cor, sinó amb l'ànima i els óssos!!!

También os dejo un breve texto de Jose Luis Fuentes Rodríguez... :) :
"Tengo 100 abrazos y 50 besos cotizando en bolsa y una prima de riesgo de 30.000 achuchones. la única rentabilidad que conozco en los últimos diez años es cuando te miro a los ojos y me celebro por compartir con tan buenos amigos, que no dejan que me arruine porque todos los días inyectan en mi cuenta de deseos, un beso..y un cheque en blanco donde yo pongo la cifra de sonrisas y proyectos compartidos."
J.Luis Fuentes, Experto en coaching emocional.