Èsser.

M'he creuat amb la teva imatge, em creuo una vegada rere un altre amb un passat potser recurrent, amb paraules i amb moments, però tot just miro cap endavant i trobo sonriures plens de vida.
Trobo i trobaré grans paraules, per ser com sóc. No sóc l'ombra del que porto dins, jo sóc com sóc de veritat, que m'estimin pel que sóc no pel que semblo.
Que estimin mons ulls verds plens de vida i la força que empeny el meu interior.
Que estimin la meva inteligencia i les meves mans.
Que estimin els meus petits detalls, que estimin la vida que desprenc.
Que m'estimi, qualsevol, però que m'estimi de veritat.

Tots junts sempre hem donareu vida, estic segura!